Jose Antonio Fernández Borràs

jose antonio fernandez borras.jpg

Aquest any que la Universitat Politècnica de Catalunya celebra el seu 50è aniversari, és el moment de recordar el gran nombre de persones dels diferents col·lectius,  PDI, PAS i estudiants, que hi han format part. 

De fet, la totalitat del personal que treballava a la UPC (aleshores UPB) ara fa 50 anys, ja està jubilat o bé ens ha deixat definitivament. Podria semblar doncs inimaginable que algú hagi estat en actiu també 50 anys lligat a la nostra universitat. Ha hagut un professor a l’EPSEB que ha pogut dir amb orgull que fa més temps que es dedicava a la docència dins la UPC que la pròpia existència de la UPC. De fet ell va veure néixer aquesta Universitat, i sempre s’ha sentit molt cofoi per aquest fet.

En Jose Antonio Fernández Borràs, Jose per tots els que hem sigut amics seus o companys, va signar contracte com a professor de la UB, l’1 d’octubre de 1970, just abans que es constituís formalment la UPB (UPC).

En Jose va acabar la carrera amb el títol d’Arquitecte Tècnic l’any 1970, quan tenia dinou anys. Va ser el titulat més jove d’Espanya, quan la carrera tenia diferents vies d’accés. Ell va cursar un any del curs Selectiu i tres anys de Carrera. Va entrar a donar classes pocs mesos després de titular-se i més tard, l’any 1984 va guanyar la plaça de TEU.

El professor Borràs com li deien fins fa molt poc els estudiants, ha estat el Mestre de mestres. Tots els que ens hem anat incorporant a l’antiga Càtedra de Materials primer, o actualment a l’Àmbit de Materials, dins de l’actual Departament de Tecnologia de l’Arquitectura, tots, hem après materials amb ell, ja fos com a estudiants de la mateixa titulació d’arquitectura tècnica o ja com a professors i col·legues novells, en les seves classes particulars fóra d’hores i amb una cervesa damunt la taula entre papers amb dibuixos de porositats del formigó o càlculs granulomètrics d’un àrid.

Durant els primers anys de professor, la seva manera de fer docència va suposar un canvi rotund a l’hora de transmetre els seus, aleshores incipients, coneixements, fent actives i molt participatives les classes. Aquesta manera d’ensenyar segurament per la seva edat, propera a la dels estudiants i per la rigidesa de la classe magistral que imperava en aquells anys, encara pre-democràtics, va suposar una glopada d’aire fresc a l’escola.

Amb aquestes quatre ratlles el professorat de Materials de l’EPSEB hem volgut retre-li un petit homenatge i reconeixement a la seva llarga trajectòria a la Universitat i també  fer-ne coneixedors a totes les persones de la UPC, d’un fet únic i molt probablement irrepetible.

Benvolgut professor, referent i amic, descasa en pau.

 

Octubre de 2020,

Companyes i companys de Materials de l’EPSEB